IL·LUSTRACIÓ: FRONTERA DE LA SÉQUIA D'EN GASCH, ACTUAL MEDITERRANI, EN EL CABANYAL.
El dissabte 28 de Maig de 2016, en La Fàbrica de Gel del Cabanyal, es celebrà el "concert poètic" del Grup de Percusió Amores (Chapi, Àngel i Pau), en la participació de la soprano Maria Macià i els texts de Felip Bens. Al final de l'espectacle, el públic en peu va ovacionar al grup i a l'autor.
Els texts són cinc episodis que s'endinsen en la història del Cabanyal per a reflexionar sobre la seua identitat. Ací vos deixem el QUART:
El port del Grau, com tots els ports, és un àgora de mestissatge i transacció. Especialment des que es construïren els primers molls de pedra, a finals del segle XVIII i primeries del XIX.
Vaixells alemanys i anglesos apleguen per a carregar fruita i verdura.
El campaner de Santa Maria del Mar ha vist una i mil voltes com els fornits mariners de Bristol porfien en les dones, bagasses o no, per carrerons i atzucacs. Alguns deixen descendència i mai ho sabran.
Corre l’any 1919. Els obrers instal·len pacients el trencadís en una casa de la séquia d’en Gash per a fer un retaule ceràmic de veles e bous. Dalt de la fràgil bastida de fusta, en un descans, rotllen tabac i observen als marins forasters, de poderosos garrons, disputar el baló als alumnes del mestre Ballester Fandos, prims con un pirulí. Així van uns i altres per la Platgeta, darrere del baló, des de primeries de segle, quan es va covar el Llevant FC.
Tot i l’aparent frivolitat del joc, el Llevant catalitza l’orgull mariner i republicà del poble, front als fluvials Gimnàstic, d’arrel catòlica i convicció conservadora, i València, de vocació burgesa. Estan per vindre les gran alegries d’un equip de poble, de l’equip del poble: el debut en Copa en Barcelona en el 26, el campionat valencià del 28 o la Copa de l’Espanya Lliure, del 37.
I no obstant, no hi ha temps ni humor per a celebracions.
Després de la guerra les barques en la platja ja seran només un soroll de fons, menys audible que les bombes assassines de l’aviació feixista sobre el Grau, que encara atronen en la memòria dels veïns, i que canviaran per a sempre la fisonomia i l’esperit de la vila de Jaume I..
© Tots els drets reservats: Felip Bens, 2016.