IL·LUSTRACIÓ: BARQUES EN LA PLATJA DEL CABANYAL EN ELS ANYS 60. DARRERE ES DISTINGIXEN ENCARA LES DUNES I, MÉS ENLLÀ, LES NAUS (DOS ENCARA, EN UN PATI CENTRAL) DE LA FÀBRICA DE GEL I EL CLOT, EL BLOC DE FINQUES ALTES.
El dissabte 28 de Maig de 2016, en La Fàbrica de Gel del Cabanyal, es celebrà el "concert poètic" del Grup de Percusió Amores (Chapi, Àngel i Pau), en la participació de la soprano Maria Macià i els texts de Felip Bens. Al final de l'espectacle, el públic en peu va ovacionar al grup i a l'autor.
Els texts són cinc episodis que s'endinsen en la història del Cabanyal per a reflexionar sobre la seua identitat. Ací vos deixem el que en fa CINC:
Queda l’anhel.
Per un Cabanyal que creiem que se’ns ha escapat, però no va existir en realitat; el que seguix viu per les estampes bucòliques de Laurent o Sorolla.
No debades, els avantpassats mos negaren, ben conscients, l’herència infernal de la mar, del treball de sol a sol i de la peixca del bou. Mos vullgueren aillar del patiment, la crueltat i la misèria. Encara que ells s’estimaren la mar, que es feren en ella hòmens bons i dones bones, que mos donara la gastronomia, l’art i el caràcter.
En aquell trànsit estiguérem a punt de perdre totes les coses bones.
En acabant aplegaren els èxodes:
• El d’aquells que cregueren que eren massa bons o que este poble era massa poc per ad ells.
• El dels que no trobaren el coratge d’expondre als seus a la degradació induïda, al narcotràfic consentit i a la sangnant barbàrie barberiana, de l’estil macabre de les incursions berberisques post-jaumines.
• El dels que es rendiren, exhausts.
• I el dels que se’ns quedaren pel camí.
Ara tenim un futur interromput, ajornat, paralitzat. I dos opcions:
• El plany de tot allò que pugué ser, del temps perdut, de la tristor infinida d’este apocalipsi cantoner on, hui encara, es trafica en la vida.
• O, fer un camí junts, tots aquells que hem decidit quedar-nos, ara mateixa o fa cinc segles. I els que encara han de vindre. Si és que tots volem saber d’on venim i legar als nostres fills i néts l’herència incompleta –com totes ho són–que mos fa sentir, encara, vius i lliures.
Com el mariner que havia fet, dels horitzons infinits, el seu dia a dia.
Veles e bous.
I vents.
Han mos desigs complir.
Fent camins dubtosos per la mar.
Perque la mar és la vida. Que volem viure ací.
I volem veles e bous. De nou. Sobre l’arena.
Som Cabanyal i volem tornar a la mar.
I recuperar la vida. I sentir-nos lliures.
Serenament.
© Tots els drets reservats: Felip Bens, 2016.