PER BEN POC NO VAIG coincidir amb Larry Forlati al Cabanyal. Arribí tard, segurament en la dècada equivocada. És una qüestió repetitiva, ambiciosa en la repetició, això de la impuntualitat. Però estic convençut que, d’haver coincidit, haguera estat en un tuguri mariner entre dos solars i entre espectres de veritat i espectres en vida. I un lloc així pot ser la bodega La Guapa, que és eixa mena d’espais on la barra continua sent de fusta per a agarrar-se enmig dels naufragis de la vida. Allà encara hi ha pescadors que beuen fins que arriba l’alba, com en les cançons de Jacques Brel. I sols allí el vermut i el vi aspret tenen sentit per a les goles perdedores. Si en algun lloc pot estar l’essència de la vida fotuda i real és allí. I és allí només on les paraules de les prostitutes sonen al murmuri somort de les fitxes del dòmino sota mans desganades. Allí, sols allí, podrien coincidir un detectiu i un periodista que s’estimen les històries amb olor d’axil•les i dents grogues. Per això hi torne, hi insistisc i em reitere. Per brindar foscament en nom dels absents i de les futures absències.
© Sergi Tarín, 2015. Intervenció en la festa de celebració per la 2ª edició de «El cas Forlati» el 11.12.2015 en Muez.
Toni Sabater, Vicent Baydal, Ana Valls i Felip Bens en la festa de Muez. Foto © Vicent Chilet.