IL·LUSTRACIÓ: © MAPA ANGLÉS DE 1706
El dissabte 28 de Maig de 2016, en La Fàbrica de Gel del Cabanyal, es celebrà el "concert poètic" del Grup de Percusió Amores (Chapi, Àngel i Pau), en la participació de la soprano Maria Macià i els texts de Felip Bens. Al final de l'espectacle, el públic en peu va ovacionar al grup i a l'autor.
Els texts són cinc episodis que s'endinsen en la història del Cabanyal per a reflexionar sobre la seua identitat. Ací vos deixem el primer d'ells:
Els diaris parlen de l’exposició universal de París. Anuncien el nou segle XX que comença ple d’enginys. Mentres, en el Cabanyal, el temps s’ha detingut sobre centenars de barques de peixca varades en la platja. I més que n’hi hauran. Els calafats treballen a estall sobre l’arena, en la suor discreta de la primavera pegada al front. Tot ho inunda un so de martells i aixes.
Els xiquets, fets una raspa i aliens als bonegons dels majors, juguen entre els puntals que sostenen les panxes de les barques de bou, ertes en miraculós equilibri, ara en ferm, com després emergiran entre les ones. Més barques i cada volta més grans. Més velam. Jovades més àmplies de bous per a moure-les en terra. És el gran port del Cabanyal.
Jaume I prengué possessió de la Vilanova del Grau, abans de fundar-la i batejar-la, i des d’ella preparà l’assalt al cap i casal. La modesta activitat comercial marítima comptava només en algun pont on s’abarloaven les naus. Així fon durant segles el Grau, per més que els seus prohòmens sempre mantingueren el propòsit i l'anhel de bastir un port d’importància per al trànsit mercantil.
I més enllà de les muralles del Grau, pel nord:
• Les barques de peixca, unes quantes barraques on guardar les xàrcies, els mastells i les veles.
• L’alqueria d’algun llaurador en terra fèrtil d’antic aiguamoll.
• I les cases dels bous.
Els peixcadors vivien en l’entorn del carrer de les Barques de València, llunt de les cruels i periòdiques incursions berberisques que assotaven la nostra costa, i alternaven la faena en l’Albufera i en mar oberta.
Arrecerats per la proximitat del Grau, els primers cabanyalers foren els guardians de barques, veles e bous.
Més avant, s’assentaren els dedicats al conreu del canyamel, del cànem i de la malva.
Són els valents pioners que eixamplaran frontera i, ja a mitjans del segle XVII, comença a formar-se aquell bodegó de barques varades i l’altre, simètric, de barraques paral·leles a la mar.
Ho varen plasmar els cartògrafs militars anglesos en un mapa de 1706, on apareixen grafiats el campanar de Santa Maria i les “wooden houses”, les cabanyes que donen nom al poble.
© Tots els drets reservats: Felip Bens, 2016.